1.ca. 12. Les quatre grans cròniques. Resum.

 

 

La historiografia catalana medieval compta amb quatre textos fonamentalsles cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. Redactades a finals del segle XIII i al llarg del segle XIV, les quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes van ser escrites pels mateixos reis –Jaume el Conqueridor i Pere el Cerimoniós- o per personatges –Bernat Desclot i Ramon Muntaner– molt propers a la Cort, i abracen, de forma directa o indirecta, el regnat de tots els reis de la dinastia del Casal de Barcelona, des d’Alfons I fins a Martí l’Humà. Cosa que ens permet de resseguir el desenvolupament polític, social i econòmic d’uns anys decisius de la història de Catalunya.

Continue reading “1.ca. 12. Les quatre grans cròniques. Resum.”

1.ca.10. Cròniques medievals. Llibre dels Feyts.

Com ja sabeu, les cròniques són obres subjectives de gran valor didàctic que pretenien donar constància dels fets, sempre oferint una bona imatge del monarca i justificant-ne les accions.


Llibre dels feyts

(Descripció, segurament idealitzada, de Jaume I)

I·lustració medieval rei Jaume

Aquest rei En Jacme d’Aragó fou el més bell home del món; que ell era major que altre home un pam, i era molt ben format i compli de tots els seus membres; que ell tenia molt gran cara i vermella i flamenca, i el nas llong i ben dret, i gran boca i ben feta, i grans dents belles i blanques que semblaven perles i els ulls variats, i bells i cabells rossos semblants de fil d’or, i grans espatlles, i llong cos i delgat, i els braços grossos i ben fets i belles mans, i llongs dits, i cuixes grosses, i cames llongues i dretes i grosses per llur mesura, i els peus llongs i ben fets i gint calçats. I fou molt ardit, i prous de les seves armes, i fort i valent, i llarg de donar, i agradable a tota gent i molt misericordiós, i tingué tot el seu cor i tota la seva voluntat de guerrejar amb sarraïns.

 

https://i1.wp.com/www.recercaenaccio.cat/wp-content/uploads/2008/09/080909-jaume-i-mallorca-180896.jpg

Continue reading “1.ca.10. Cròniques medievals. Llibre dels Feyts.”

1.ca.7. Poesia trobadoresca (2)

Hommage_au_Moyen_Age_-_miniature

 

 

Llegeix els textos següents i fes els exercicis de més avall.

 

TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT  (Comtessa de Dia)

Tinc un desfici, ai, inclement,

pel cavaller que m’ha servit.

Massa l’he amat, m’ha malferit,

vull que tothom en tingui esment.

Ara veig que sóc traïda

car no li he dat el meu amor.

Per ell jo visc en plany i enyor

en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament

entre mos braços nu una nit.

Feliç seria en el meu llits

si jo li fos coixí plaent.

Més que Blancaflor, ferida

per Floris, cerco el seu favor,

car jo li ofreno cor i amor,

el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!

Quan us trindré vora el meu cor?

Si amb vós jagués,

quin bell deport!

Quin bes, el meu, més amorós!

Sapigueu que goig hauria

si us tingués en lloc del marit

sols que em juréssiu, penedit,

de fer ço que jo voldria.

  1. Explica el significat de cada estrofa.
  2. Assenyala les referències a l’amor carnal que apareixen al text.
  3. A quin gènere de la poesia trobadoresca pertany aquest poema?

 

CANÇONETA LLEU I BLANA (Guillem de Berguedà)

Cançoneta lleu i plana,
lleugereta i sense ufana.
escriuré de Mon Marquès,
traïdor de Mataplana,
que d’engany és ple i obès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d’engany sou ple i obès.

Brindo, Marquès, per les pedres
de Melgur, prop de Someres,
On, de dents. vau perdre’n tres;
prô no essent les davanteres
es pot dir que no ha estat res.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d’engany sou ple i obès.

Vostre braç, pobreta biga,
té menys força que una figa
i el teniu bastant maImès;
si li feu fregues d’ortiga
el podreu tornar a dur estės.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d’engany sou ple i obès.

De vós, Marquès, qui es refia
no té amor ni companyia;
i ha de tenir ben après
que amb vós pot anar de dia,
prô de nit, ai! Res de res.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d’engany sou ple i obès.

Ben boig, Marquès, és qui es vana
de jeure amb vós sense b’rana
ni calces de cordovès’;
mai cap fill de cristiana
costums tan bruts s’ha permès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d’engany sou ple i obès.

Després d’haver llegit aquest poema i d’haver-ne escoltat versions musicades,  fes els exercicis següents:

  1. Aquest poema parla del Marquès de Mataplana. Què li diu el poeta?
  2. A quin gènere pertany? Raona la teva resposta.

 

Continue reading “1.ca.7. Poesia trobadoresca (2)”