2.ca.04. El reportatge

Els textos periodístics són aquells que apareixen en els mitjans de comunicació: diaris, revistes, ràdios, televisions, etc. Aquests mitjans persegueixen tres objectius:

    • Informar: explicar què passa al món.
    • Formar: interpretar i valorar les notícies, crear opinió i transmetre valors socials, culturals i ètics.
    • Entretenir: distreure amb articles de caràcter lúdic, tires de vinyetes còmiques, mots encreuats, endevinalles, horòscop…

Gèneres periodístics

El periodisme ha creat una gran varietat de gèneres, que podem agrupar en els tres grups següents: els gèneres informatius, els gèneres d’opinió i els gèneres mixtos.

Els principals gèneres periodístics
Gèneres informatius Notícia Text que informa de manera objectiva d’un fet actual d’interès públic. La notícia ha de ser breu, clara i impersonal.
Reportatge Text informatiu extens que va acompanyat de fotografies, gràfics i imatges. Pot incloure l’opinió de testimonis o d’especialistes en forma d’entrevista o de crònica.
Gèneres d’opinió Editorial Text redactat per un mitjà de comunicació que valora i interpreta una notícia rellevant amb l’objectiu de crear un estat d’opinió entre el públic.
Article d’opinió Text d’un autor reconegut (especialista o col·laborador del mitjà) que analitza i interpreta una notícia o un fet anecdòtic de manera personal i seguint un estil propi.
Crítica Text que dóna a conèixer i valora una obra literària o artística, una representació teatral o un espectacle musical, una pel·lícula o un programa de televisió, una exposició o una pàgina d’internet, un espectacle esportiu o lúdic, etc.
Cartes al director Textos redactats pels lectors dels diaris o les revistes en què expressen les seves opinions sobre fets d’actualitat, declaracions públiques, decisions polítiques, etc.
Gèneres mixtos Crònica Text redactat normalment per un especialista o per un corresponsal que informa d’una notícia i alhora la interpreta i la valora d’acord amb el seu punt de vista i el seu treball de recerca.
Entrevista Text creat entre dues persones a partir de preguntes (de l’entrevistador) i respostes (de l’entrevistat). Pot tenir un caràcter informatiu (explicar un fet) o d’opinió (interpretar-lo i valorar-lo).

La notícia i el reportatge són textos narratius que tenen com a objectiu informar de la manera més clara i ràpida possible dels esdeveniments d’actualitat (la notícia) o de fets socials o científics (el reportatge).

La notícia ha de ser:

  1. veritable (és cert, no pas inventat).
  2. inèdita (és novetat, no ha estat publicat abans).
  3. actual (ha succeït recentment).
  4. d’interès general (interessa el gran públic).
  5. adreçada a un públic massiu (es publica en un diari, canal de TV, emissora de ràdio…).

Una notícia ha de donar informació sobre sis qüestions bàsiques: què (fet o esdeveniment), qui (protagonistes o afectats), quan (temps), on (lloc o espai), com (manera) i per què (causes).

L’estructura dels textos informatius
Titulars Les notícies i els reportatges poden tenir un avanttítol, un títol i un subtítol. Els titulars encapçalen la informació i anuncien el fet o l’acció de què es pretén informar. Van sempre en un cos de lletra superior a la resta.
Entradeta Sol ser el primer paràgraf de la notícia, que ofereix als lectors les dades fonamentals d’una manera breu i clara.
Cos És el conjunt de paràgrafs que apareixen després de l’entradeta i que arrodoneixen el contingut de la notícia amb tots els detalls.
Intertítols Són els titulars que apareixen en el cos de la notícia per avançar sintèticament la informació continguda en els paràgrafs que encapçalen. Només apareixen en notícies extenses.
Peu de foto És l’explicació breu que es posa a sota d’una fotografia o una il·lustració.

El reportatge és un text informatiu, una notícia ampliada, per la qual cosa es presta més a l’estil literari que la notícia.
És un treball periodístic que consisteix a desenvolupar i documentar de manera àmplia un tema determinat, que no sempre ha de ser d’estricta actualitat. Generalment, el reportatge parteix de la recreació d’alguna cosa que va ser notícia, però també de fets que sense ser notícia, en el sentit més estricte del terme, formen part de la vida quotidiana. El reportatge pretén subratllar les circumstàncies i l’ambient que emmarquen un fet.
.
Estructura del reportatge:
.
  • El titular. Es destaca tipogràficament i sovint contempla avanttítol i subtítol. Ha de ser curt, suggeridor i fidel a la informació que es vol transmetre.
  • L’entrada o el lead. Es destaca tipogràficament. La funció del titular i del lead és provocar la lectura, cridar l’atenció al lector.
  • El cos. L’estructura no està marcada i depèn de l’estil de cada periodista. Conté les dades i xifres més rellevants, el testimoniatge de les persones implicades, textos complementaris (esquemes, material gràfic, infogrames) i les valoracions i/o opinions de diferents personatges i del mateix periodista. S’organitza en diferents parts que sovint s’encapçalen amb subtítols.
Resultado de imagen de el reportatge
Per saber-ne mésResultado de imagen de puntero transparente
.

Podem distingir entre dos tipus de reportatges: l’objectiu i l’interpretatiu. El reportatge objectiu forma part del subgènere informatiu mentre que l’interpretatiu forma part del subgènere híbrid, una combinació d’elements informatius amb els d’opinió

  • El reportatge objectiu forma part del subgènere informatiu. Té una funció informativa per la qual cosa es caracteritza, tal com ens indica la seva denominació, per la seva objectivitat.  Es tracta d’un relat descriptiu dels fets, que no inclou l’opinió personal del periodista i que completa la informació amb valoracions dels protagonistes o testimonis, detalls de xifres i dades o textos complementaris com fotografies, esquemes, o altres tipus d’informacions gràfiques.
  • El reportatge interpretatiu forma part del subgènere híbrid, una combinació d’elements informatius amb els d’opinió, per tant, els relats descriptius del fets estan acompanyats per determinats judicis de valor que fa el mateix periodista; el periodista abandona l’estricta objectivitat per utilitzar elements que poden ser subjectius i que determinen l’enfocament del tema tractat. Aquest tipus de text va néixer en la dècada dels 60 als Estats Units i s’ha consolidat sota el nom de “periodisme d’investigació”.

Pautes per a l’elaboració d’un reportatge

  1. Investigació.   Tot reportatge té una part prèvia important que és la de la recerca d’informació, aquesta ha de ser molt extensa, completa i contrastada. Cal conèixer a fons el tema del reportatge.
  2. Organització de la informació. És un pas previ a la redacció. Cal destriar els aspectes rellevants, ordenar la informació, elaborar alguna presentació esquemàtica de dades complementàries, triar les cites dels testimonis.
  3. Redacció. Recorda les parts en què es divideix:
    • Presentació o Introducció del tema a tractar, (títol i lead) amb l’ús d’un llenguatge atractiu, interessant i directe.
    • Desenvolupament del contingut (el cos). El reporter dóna la seva opinió sobre el fet que tracta, l’analitza, en descobreix els detalls i n’ofereix una visió completa. És convenient aportar exactitud, precisió, senzillesa, naturalitat, ritme, color, correcció i propietat, per la qual cosa, convindrà fer especial atenció a la construcció del text.
  4. Presentació. Per acabar no podem oblidar que un aspecte important és la forma de presentació formal de la informació, cal triar bé les imatges, els documents complementaris o els retalls de veu i les músiques. 
Aquests dos reportatges et serviran d’exemple:
L’enemic del meu cos, AdolescentsTV
.
Així es va construir la torre Eiffel, Sàpiens

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s